En el cas de São Paulo esmentar la millora que va suposar per a la ciutat l'obra de recuperació del Vale de Anhangabaú.
La vall de Anhangabaú va ser un dels límits de São Paulo fins a la seva primera gran expansió el segle XIX gràcies als imperis del cafè, que van fer que la ciutat comencés a créixer a una velocitat increible i que comencés a ser el que és fins ara: la ciutat més rica de Brasil. En aquest primer moment la ciutat va guanyar per a si la vall cap a la que mirava i Anhangabaú va convertir-se en un gran parc urbanitzat per a les elits que allà construiren palaus i grans edificis públics per a la ciutat, convertint-se així en el centre del que seria la futura ciutat més gran de Sud-Amèrica.
Amb el pas del temps però, i amb l'aparició i proliferació del cotxe, el parc va anar perdent el seu caire peatonal i de lleure enfront de l'us per al trànsit rodat, que anava augmentant any rere any d'una forma desproporcionada. Així, als anys 80 la vall ja era la via rodada més gran del centre i per la qual passava tot el trànsit de la ja megalopolis brasileña, degradant no només la vall sino també el mateix casc antic de la ciutat que va anar degenerant fins a principis dels noranta, quan es va començar a pensar en la seva recuperació, avui encara en la fase inicial.
Així, amb aquesta voluntat de tornar a donar importància al centre es va fer una gran operació urbanística que consistia en tornar la vall de Anhangabaú al peató, a la gent. La solució va ser soterrar tot el trànsit rodat que passava per la vall, creant grans vies ràpides per les que atravessar el centre sense haver d'ocupar aquest gran espai, i refent així el gran Parque de Anhangabaú que els paulistans van poder tornar a disfrutar després de quasi 70 anys.
