El nou hospital de Sant Pau és un dels grans equipaments de la ciutat. No només es tracta de renovar l’antic hospital de Domènech i Muntaner, sinó la nova construcció ha d’estar en consonància amb la vella. I aquesta relació no es fa de forma mimètica, sinó intel·ligent. L’edifici principal dóna façana a la ronda Guinardó, fent també de barrera del soroll del trànsit rodat i deixant els altres quatre cossos destinats a hospitalització més recollits i amb relació amb els pavellons de l’antic hospital. Les proporcions d’aquests cossos són molt similars a les dels pavellons i es disposen en forma de vano per aconseguir una relació més subtil amb aquests.
Pel que fa a l’interior, el més destacat és el gran vestíbul d’entrada, amb l’escala com a gran protagonista, i l’espai de comunicació entre els diferents cossos de l’hospital amb els grans patis de llum que venen de la terrassa i que li donen una gran qualitat interior.
Aquesta idea de relacionar els diferents cossos per les plantes inferiors pot recordar a les relacions també subterrànies entre els diferents pavellons de l’antic hospital, tot i que en aquesta cas la relació és molt més fluïda i més agradable.
