La ciutat de Barcelona era fins fa pocs anys una ciutat plana, extensa, compacta, sense més sobresalts que les torres de la Catedral o la caixa escènica del Liceu, al centre històric, i els dos petits gratacels de la Vila Olímpica. De cop i volta aquest paisatge està canviant i incorpora noves peces a la perspectiva actual. La Torre Agbar de l’arquitecte Jean Nouvel ha estat el primer edifici d’una llarga sèrie de nous emblemes urbans que s’estan construïnt o que es construiran en el transcurs de poc anys. I tots aquests nous edificis estan firmats per membres que pertanyen a l’Star System de l’arquitectura Internacional.
En la zona del 22@ i Diagonal Mar s’està transformant tota l’antiga zona industrial esdevenint d’aquesta manera un nou centre econòmic de la ciutat.
Qualsevol recorregut realitzat per la zona, permet observar la manca de connexió i utilitat dels espais que generen els nous edificis.
Es tracta d’espais que només funcionen durant el dia, entre setmana pels treballadors i els estudiants i el cap de setmana per famílies i esportistes que aprofiten que és una zona poc transitada pels vehicles i sense gaire afluència de gent.
L’Ajuntament de Barcelona, però intenta vendre a tota costa aquesta nova zona als ciutadans i al turisme.
Realment no es tracta d’espais pels propis ciutadans, sinó una estratègia de màrqueting per posicionar-se en el mercat - món / món de mercats.
