lunes, 31 de mayo de 2010

Bons equipaments... per a pocs

Sobre la qüestió de quina solució em sembla millor, si la del Llinàs o la del OAB, només dir que no es poden comprar, al meu parer, ja que són situacions d'interior d'illa que tot i que properes són molt diferents, amb equipaments molt diferents i amb solucions diferents però que ambdues em semblen molt ben trobades.

En quan a la distribució d'equipaments a la ciutat de São Paulo dir que la distribució és molt semblant a la de la riquesa concentrada, és a dir, on hi ha més moviment de diners hi ha més equipaments. Així trobarem molts equipaments al centre que tot i que ara encara està bastant degradat, segueix conservant la concentració i moviments de la vida econòmica d'una megalopolis, així com molt moviment cultural, per la qual cosa conserva molts equipaments i n'obra de nous al seu voltant, a zones com l'Avenida Paulista o els barris collindants amb aquesta zona central, com serien Pinheiros, Barrafunda, Liberdade, Perdizes, Pinheiros o Lapa, on hi ha la més gran concentració d'equipaments, ja sigui en edificis rehabilitats com el CESC Pompéia de Lina Bobardi o la Casa de las Caldeiras o ja sigui en edificis nous com el CCSP.
CESC Pompéia
Casa das Caldeiras Centro Cultural São Paulo


També dir que a les zones residencials més allunyades del centre no hi ha gaires equipaments, ja que aquestes són més barris dormitori, ja sigui de la gent rica que s'aïlla de la resta de la ciutat o de les classes més humils que viuen a la periferia de la ciutat on la despesa pública només es centre en escoles com a màxim.