lunes, 31 de mayo de 2010


El barri de l’Eixample és actualment un dels barris més solicitats per a residir-hi per part de la gent gran, això fa pensar que el seu tramat de carrers regulars, de distancies accessibles, de passos de peatons a tots els xamfrans i els seus baixos comercials són requerits i apreciats per gran part de la població.

Tot i això, realment crec que a l’Eixample i falta cert nombre de places i jardins, no vins a referir-me que el que fan falta són “zones verdes”, sinó espais, apart dels carrers peatonalitzats, per on la gent pugui reunir-se i els nens jugar; crec que el nombre actual d’aquests espais és insuficient, però també reconec que la seva formació, a hores d’ara és força complicada.

Una de les coses que tampoc m’agrada massa de l’Eixample és algo que tothom benera però que a mi només em provoca disgustos: La seva homogeneitat de carrers.

És un realment un problema per a mi, i la meva mala horientació, que al pondre’s el sol i surti del metro o del bus en una zona de l’eixample que no reconec massa, no pugui situar cap tipus d’element de referència pel voltant ja que... tots els carrers són iguals i no acabo de veure mai cap a on anar.

Referent a Beseit no hi ha eixample..... mentida, hi ha un traçat unitari de cardus-decumanus tot just a les afores del teixit de muralles, però obviant aquest, la resta de carrers estan organitzats més propers a la topografia agresta del poble que a una altra cosa.