Crec que les dues illes de les que estem parlant són dos models clarament diferenciats tan en ús com en arquitectura.
La illa del barri de Fort pienc projectada per Josep Llinàs teixeix un barri però agafa més una escala més gran ja que és un pol d'atracció per el barri. La combinació de l'escola, el mercat, el gran supermercat, la biblioteca, la residència d'avis, els habitatges i el centre fa que sigui un atractiu per el barri, ple de vida i dinamitzador. La barreja d'usos i la complexitat del programa crea una plaça àmplia que relliga el conjunt i fa una entrada agradable cap a cadascun dels equipaments. És així com es conforma un punt de trobada per diferents tipus de gent i d'edats molt diferents, una plaça totalment dinamitzada i rica, amb una bona il·luminació, que fa que, aquest gran conjunt sigui ric. La gent viu l'espai, i és així com l'arquitectura garanteix la seva dimensió social, fent que la gent la senti seva i se l'apropii i crec que Llinàs en aquest cas ho aconsegueix molt hàbilment.
El projecte de la recuperació de l'interior d'illa de l'OAB és un projecte més acotat, però no per això de gran interès. La recuperació dels interiors d'illa de l'Eixample sempre és bo, ja que dota a la ciutat d'un espai públic recollit totalment necessari en una ciutat tan densa. Un petit parc, uns habitatges nous i un equipament de serveis socials s'engloben en el projecte. En aquest cas, la dinamització de l'espai és més temporal i acotada, ja que l'equipament té un determinat públic, tot i que el parc, que també dóna resposta a una escola que hi ha a la illa, dinamitza el conjunt. El projecte juga amb l'antiga traça de la carretera d'Horta, creant així l'entrada cap a l'interior amb aquesta diagonal, i també una arquitectura amb un comú denominador en les noves façanes interiors relliguen el conjunt.
Al meu parè m'interessa més la intervenció de Llinàs per aquest gran caràcter social que té l'arquitectura en el conjunt de l'illa i la creació d'aquesta plaça.
Per el que fa a Sitges, els equipaments estan distribuits puntualment per el casc antic de la ciutat. Trobem antics palaus modernistes reconvertits en museus, com el Miramar i el Cau Ferrat, així com antics edificis com l'escorxador o l'antic mercat que s'han reconvertit en sales d'exposicions i intervencions artístiques, però mai comparable en cap intervenció de conjunt com hem vist en aquesta visita a Fort Pienc.
