![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVQCR5U_SK6jZKPyP6QSnbRTZFBw38pyHv8hGOrmSdMedw1rD1xML3h2RvKMMgSjc93Bv1vuUs4cr2inVW5iYl5i4ASaVRwVfqqjLB-R5-0SVwT3blB6ysvFY8uGwgXokMetS9tMXb-Qw/s320/mont4.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh0toTWQ2WJwC6tFGJGx_pe-r-hyeDsGqFEhgoyzTX0ZXttHunBmMPdz5eiclfmgEx664tm6uILP3YKb_o8hHWwCtWumQb802qtcDHgAyq0xdv7fvHDfjiSY4VYBsoKYIyPsUyDLNctM0/s320/mont3.jpg)
Montjuïc, l'eterna desconeguda. Tal i com va dir l'Estanislau Roca: "Barcelona no es pot entendre sense la muntanya de Montjuïc" Crec que per molts de nosaltres és un gran descobriment. Barcelona té la sort de tenir la muntanya a prop, amb Collserola i Montjuïc, i els ciutadans no en som del tot conscients, i no ho aprofitem prou.
És una muntanya plena d'equipaments per la ciutat, plena d'activitat i natura, cuidada, però tot i això crec que fa falta un impuls per part de l'ajuntament per fer-la més visible i accessible per la gent. Amb les grans reformes que es van fer per els Jocs Olímpics del '92 es va intentar sanejar la cara de la muntanya cap a la ciutat, però es va pensar en aquell moment en concret i no pas potser en previsió als anys vista i en un pensament posat al futur. Ara mateix aquesta arquitectura dispersa, deslligada i poc comunicada fa que, aquest eclecticisme no ajudi a apropar-la cap a la ciutat.
És clar que un dels punts a tractar és la millora de l'accessibilitat a la muntanya, si es vol acostar als ciutadans. Cal donar alguna solució solvent per apropar-ho, perquè sinó es fa difícil i costós l'accés cap a ella ja que té una topografia molt acusada. Això sí, no poso en dubte que és un excel·lent lloc per anar a fer esport gaudint de la natura, o passar un dia caminant, ja que a part de la muntanya en sí es pot gaudir d'equipaments com ara el botànic, que només amb la olor, ja et fa oblidar la contaminació que vivim a la ciutat.
Crec que tot i les intervencions que es pretenen realitzar, Montjuïc sempre serà un lloc on anar a passar un diumenge, però no tindrà una relació directa amb la ciutat com passa amb altres espais públics, perquè l'accessibilitat i l'arquitectura fan que canviis massa d'escala.
Per el que fa a Sitges, tenim el Parc Natural del Garraf, també un cas semblant, tot i que d'unes dimensions molt més grans. És un parc més natural, també d'accessibilitat complicada, però adequat per als municipis a què serveix, en els quals tenen a la seva esquena un parc de qualitat on es pot gaudir de la natura amb tots els sentits.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbSUx3_oYb8GbgbBh3pNUP8aOmx6QbgeWnU71ljiAIag80Agh5jTM7SsSP4AYZiA36OKM2_agCcOkbRl5k9eMJhsLjF-6tDQfQbNSVUqG0Gj8xrQ5KETG-19hBRf5LbVgqtjLHzchxDDs/s320/mont2.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEgnQ_GJ_zgCaAD5_StAfsMHWTN31MWoveXzqDB7Qtf5cppPAA2JlkGyfPa_jaYYS07NMBiC7r5silHY47ORgLb5H2p3WFZVPWGOxXBfv6JXPSNvx2553Hro1joIXkpfuLqUvCszazELI/s320/mont1.jpg)