Com a tanta gent del curs, a mi també em va sorprendre el gran espai subterrani que s’amaga sota el Parc de Joan Miró. Som conscients que en el subsòl existeix un gran teixit d’infraestructures com túnels de trens, metros; canonades del clavegueram, de gas, d’aigua, d’electricitat, etc. tanmateix, no crec que sapiguem desxifrar com s’urgeixen entre elles. És en aquesta visita on vam poder descobrir una part de la xarxa d’aigües que ens havien explicat a la universitat, però que jo no havia pas imaginat d’aquesta manera. La visita, generalment, va fascinar degut a les grans dimensions i la seva estètica: esvelts i imponents pilars que colonitzen l’espai que és vist des de les alçades.
La idea de crear grans dipòsits per emmagatzemar aigua quan plou torrencialment (força sovint a Barcelona), per tal que no s’inundin els carrers i, posteriorment, retornar-la al clavegueram quan les canonades hagin controlat el seu cabal és molt interessant, ja que així no cal construir més depuradores. No obstant, seria molt més coherent i ecològic crear una nova canalització que separés la recollida d’aigües pluvials amb la d’aigües fecals, ja que així no caldria depurar l’aigua neta de pluja.
Una gran infraestructura subterrània que s’està construint actualment a Girona comparable amb els dipòsits d’aigua, degut a la seva profunditat i dimensions, és túnel de l’AVE i l’estació internodal. La nova estació de l’AVE de Girona serà l’obra d’enginyeria més ambiciosa construïda a la ciutat des dels últims temps. El projecte preveu acollir tres plantes subterrànies d’aparcament sobre l’estació convencional de tren de mitja distància (la línia ja existent), situada a uns 22,5 metres de la superfície. Al costat d’aquest edifici, es vol construir una estació d’autobusos soterrada un nivell, i per sota de la qual apareixeran un aparcament i l’estació d’alta velocitat. Des de l’ajuntament es pretén convertir la infraestructura en un edifici emblemàtic de la ciutat.
