El primer que se'm va acudir al pensar en comparar aquesta infraestructura de Barcelona amb alguna cosa equivalent de São Paulo va ser que no n'hi ha. No existeix. Per començar és evident que no existeix perquè no hi ha res més habitual a São Paulo que les inundacions (bueno sí, el trànsit), que es produeixen regularment, amb una intensitat increible i amb els mateixos resultats sempre. Sí, a São Paulo (2a o 3a ciutat més gran del món, amb uns 22 milions d'habitants) l'aigua sempre acava als mateixos llocs i inundant els mateixos carrers, a vagades menys, a vegades més i a vegades molt més, com a les pluges de gener d'aquest any, on després de uns 20 dies plovent moltes parts de la ciutat van quedar destrossades, molta gent sense casa i molts morts.
El problema és que els afectats sempre són els mateixos. Quant més pobre ets més et poden afectar les pluges i les inundacions. És així. Per tant, en una ciutat que és el màxim exponent del caos urbanístic i d'infraestructures, uns dipòsits repartits per la ciutat (que té una extensió absurdament gran, amb parts on les clavagueres són cosa de fa pocs anys) per a controlar aquests temes es fa impensable.
En quan a les altres infraestructures que es troven al subsól simplement dir que no ens podem referir ni a la red elèctrica ni a la telefònica ja que a tota la ciutat (amb petites excepcions) aquesta va pels infinits postes que inunden la ciutat de cables.
