El recorregut per la vora del riu Besòs va permetre veure, bàsicament i a grans trets, tres grans tipus de parcs.
El parc de Can Zam que es pot entendre com un parc urbà que s’integra i vol formar part de la població que el colinda, en aquest cas Santa Coloma, oferint-li una sèrie d’espais que poden ser viscuts de maneres diverses i que s’intenta integrar a la vida de Santa Coloma tant amb usos quotidians com aportant grans espais per ocasions especials.
El parc lineal al marge del Besòs és un exemple d’aprofitament d’un espai que podria fàcilment convertir-se en residual. S’ha generat un espai molt agradable i confortable que permet que s’hi produeixin trobades de tot tipus.Potencia l’esport i convida a passejar-hi o anar-hi a córrer,ja sigui sol o en família, ja que per un moment, t’oblides de totes les grans infraestructures sorolloses que envolten aquesta vora del riu, ja que aquest parc aporta un espai de gran qualitat a l’entorn on es troba.
El parc de la desembocadura dóna una façana a Sant Adrià al mar i tracta molt sensiblement el tema de la flora de la desembocadura. Faltaria una connexió amb el parc lineal per completar la passejada per la vora del riu i fer més intens el recorregut, ja que encara que variés la intensitat i fluència podria ser molt interessant poder recórrer un tros tan llarg del riu vivint situacions diverses pel camí.
En conclusió, es podria dir que els espais públics van variant amb els anys; això resulta evident ja que van sorgint noves necessitats a mida que les noves generacions avancen, però la gràcia està en poder unir intervencions antigues i noves i saber introduir els lligams que vinculin els espais verds nous i antics; fent així que els nous s’integrin millor a la nova societat gràcies a l’acceptació guanyada al llarg dels anys per obres més antigues.
