El districte del 22@ busca conjugar una ciutat moderna, de les tecnologies, amb un barri industrial com el del Poblenou. Aquest conflicte a vegades es resol i a vegades veiem com penja d'un fil.
La convivència de les antigues fàbriques amb el nou concepte d'arquitectura individual que s'intenta donar amb els nous edificis, té un contrast innegable, que a vegades relliga i en d'altres desatèn el caràcter de les antigues edificacions. Les noves ordenacions proposades aposten per una illa trencada, i oberta, interessant en el seu plantejament. El repte és crear un ambient urbà en linterior, amb la mescla d'usos i així evitar la segregació en polígons monocultius com passa moltes vegades, que causa una desertització del lloc a partir de certes hores. Crec que aquest punt és important mencionar la importancia de la barreja d'usos proposats, ja que s'ha d'intentar dinamitzar i no fer una segregació, tot i ser un barri destinat a les oficines. Per això també es contemplen equipaments (com el Museu de Can Framis) mitjançant la recuperació d'antigues naus, o d'habitatges nous. Crec que la clau, més que en arquitectura de tabula rasa, és en l'intervenció del patrimoni industrial del barri, així com dotar-lo d'equipaments de barri amb un espai públic digne.
El problema del 22@ és aquest caràcter privatitzat del sector, en què cada edifici parla el seu idioma, en què tot és diferent, i que no se sap on dirigir la mirada, on la continuitat només és present a la cota del carrer, i no a la cota de la perspectiva de la mirada, on l'arquitectura s'independitza, cada edifici es veu com una entitat pròpia i no com un conjunt. El barri es difumina, i només petits oasis reminiscents del passat el dóten amb un caràcter més humà.
