Crec que la única forma en la que el ciutadà percebrà la Justícia propera serà quan el funcionament, de la seva materialització en una expressió arquitectònica, estigui resolt pensant en les necessitat del ciutadà que és qui vindrà a emparar-se i voldrà trobar aixopluc.
En aquest sentit crec que el projecte de la Ciutat de la Justícia bé carregat d’aquestes intencions, quan ja de bon principi situa al ciutadà en el centre neuràlgic, conceptual i operatiu de l’equipament. Això es tradueix, com vam poder veure en gran part el dia de la visita, en una expressió formal basada en un volumetria fragmentada però unificada en la seva composició i diferenciada per colors, que permeten ja ens el primers passos d’endinsament a la ciutat, orientar-te cap a la zona d’interès, i la vegada representar la magnitud de la institució. Pensar en espais col•lectius, que són els espais dels ciutadans, com les peces d’organització del sistema fa que sigui el lloc sigui un mapa en si mateix, i així és com s’actua amb el gran vestíbul d’accés de la Ciutat de la Justícia. L’espai conformat per la planta baixa i primera serveix atendre el ciutadà, per informar-lo, gestionar els problemes, orientar-lo, també serveix de sala d’espera (amb una barra de bar oberta a tot l’espai)... Tenir la cura de diferenciar les circulacions de personal, visitants, víctimes, detinguts... millora el confort i la seguretat dels usuaris, a la vegada que et donen una percepció de la justícia com una eina eficaç. Totes aquestes intencions, experimentades a través de l’arquitectura, ajuden en la aproximació de Justícia i ciutadà.
A Girona trobem l’edifici de la nova seu de la Generalitat (dels arquitectes Fuses i Viader), que és possiblement comparable amb la Ciutat de la Justícia en quant a resolució de programa, magnitud de l’edifici i expressió arquitectònica d’una institució, que a través d’un espai central exterior es planteja tota la distribució del programa i és tangent a una de les vies principals de Girona. Tot i que difereixen en que la nova seu es resol amb la construcció d’una zona de nova planta i la rehabilitació i adaptació de l’antic hospital de Santa Caterina, a més a més de que segurament a l’hora de projectar-lo s’ha tingut més present l’organigrama interior dels treballadors més que aproximar el servei al ciutadà (fet que es veu potenciat per la ubicació central que té dins la ciutat).
