Al meu entendre l’hospital té una bona implantació a la parcel•la. Posar l’edifici en l’extrem oposat de l’hospital preexistent, àmbit en el que té més espai, t’assegura que tota la superilla s’usi i s’estableixin circulacions a tot el seu voltant. Tot i entendres l’edifici com un sol element, diferenciar les zones de serveis i la d’hospitalització resulta un bon recurs, per disposar les peces en l’entorn en el que funcionalment respondran millor, doncs disposa la zona de serveis, que és son diàriament hi haurà més activitat i renovació de persones ben al perímetre de la illa, establint un contacte directe amb el carrer buscant així una màxima permeabilitat, mentre que la zona d’hospitalització l’aixeca en un espai interior d’illa on els condicionants ambientals són molt més favorables, tant a nivell acústic, lumínic, de paisatge i contacte amb àrees verdes... Aprofita el desnivell del solar per disposar enterrats (planta -1 i-2) els serveis que no necessiten llum natural, i a la vegada els blocs lineals articulats s’aboquen cap a l’interior de la illa com si fossin miradors cap a l’antic Hospital, i la coberta transitable de la zona de vestíbul, es converteix en una terrassa amb un paisatge plenament urbà.
L’hospital busca alinear-se amb el carrers, tot procurant delimitar l’espai. Amb el front a la Ronda de Dalt es dota l’hospital de bona comunicació i accessibilitat amb la ciutat i el seu perímetre, mentre que el front al carrer Quintí busca relacionar-se a una escala més de barri. Pel que fa a la relació entre hospital nou i preexistent aquests no entren mai en conflicte, i la relació visual que s’estableix a través d’una diagonal que es prolonga fins la entrada és interessant però crec que hauria de matisar-se millor al nivell de la circulació peatonal buscant més bona comunicació.. Per altra banda crec que Esteve Bonell ha fet una nova lectura dels pavellons de l’antic hospital tot traduint-ho amb aquests dits, que s’obren en ventall mantenint formes rectangulars similars.
El que m’ha resultat més interessant del projecte és la projecció d’aquest hospital amb cànons contemporanis, si bé són nous materials, el concepte de la llum (a través d’entrades de llums per patis s’il•lumina l’interior), el reflexionar sobre les circulacions (per recordar, la distinció entre la circulació de metges i pacients, present també en el nou bloc de l’hospital de Bellvitge i en la Ciutat de la Justícia), el projectar pensant amb les persones que utilitzaran l’hospital (oferir als pacients hospitalitzats el millor confort) i amb la qualitat de l’espai interior.
L’hospital Dr. Josep Trueta de Girona té una conformació que difereix de la del nou Hospital. Principalment, s’erigeix com un únic objecte aïllat que no segueix cap implantació de trama, el principal motiu d’aquest fet és que es troba implantat als límits de la ciutat, i delimita amb un via principal de circulació. Té una presència monumental afavorida per la seva façana d’obra de fàbrica i un funcionament del sistema en vertical.
