L’Ateneu Popular i el Parc Central són uns serveis dotacionals que qualifiquen i potencien Nou Barris. Per una banda, l’Ateneu, revitalitza l’entorn en el que s’ubica amb el seu gran número d’iniciatives que proposa; és un punt de referència i d’atenció pel jovent que queda poc atès dins una zona no gaire afavorida per equipaments i serveis, també el centre aporta formació i és un estímul que incentiva a aprendre, conèixer, participar...Per tant pren un paper social molt important. A més més, l’arquitectura acompanya a les intencions del lloc, no volent magnificar l’edifici, el qual no es troba en molt bon estat, en una nova construcció, sí però crear tot un món interior d’experimentació a través de diferents espais confortables i animats. Per últim cal afegir que el petit bar que trobem també aporta calidesa, concentració de persones, tertúlies, festes d’aniversari... aconteixements propis de la vida col•lectiva.
El Parc Central per la seva banda és una aposta per la millora urbana. Crec que és una manera suau de resoldre aquest trobament, i possiblement la més encertada posat que s’han de salvar 40m de desnivell entre els seus extrems. Com tots els parc, preten ser un lloc de trobament de les persones, de relax, de pràctica d’esports, de passeig, de reminiscència de la naturalesa... Espais que en ciutats tant grans fan falta, però que han de ser controlats i ben resolts perquè funcionin com a tal.
La Biblioteca i Centre Cívic Antònia Adroher de Girona, guarda moltes similuts en quant a voluntats amb l’Ateneu Popular de Nou Barris. En un entorn de barri residencial (Barri de Fontajau) i amb pocs serveis a l’avast, el nou edifici ha estimulat activitat amb cursos i formacions, moviment de persones (pràcticament inexistent al lloc) i ha aproximat el coneixement i la cultura a petits, joves i grans. A mi personalment m’ha brindat la possibilitat de no haver-me de desplaçar amb cotxe 15min, per trobar un lloc on estudiar amb calma. El seu èxit queda demostrat!
