El que em crida més l’atenció de la Vila Olímpica és com la diversitat d’arquitectes, tots ells de renom, que van projectar els diferents edificis no comportés una cosa semblant al que passa al 22@, on cadascú fa el que vol. El fet de que tots haguessin de construir amb fàbrica de maó vista va ser una bona decisió per evitar-ho. Aquests fets fan que, tot i ser bastant unitari, no és un lloc monòton.
Potser el que falla una mica és la relació amb el mar, però els problemes que es van haver de resoldre per evitar que tota la zona no sofrís inundacions sempre que plovia, i que la ronda litoral passa entre els edificis i la platja, fan que aquesta relació no pugui ser millor. Jo crec que la ordenació que es va fer és bastant encertada, i molts dels espais que es creen són bastant agradables, tant els espais públics com els privats d’interior d’illa.
