Si mai et fan elegir una ciutat, com és el cas, recórrer a la teva ciutat, lloc amb el qual t’identifiques i t’empara, és possiblement l’opció més fàcil però crec que a la vegada la més interessant.
En el nostre dia a dia tenim unes costums, monotonia, un ritme… que et porten a viure i experimentar la ciutat d’una manera possiblement molt determinada i poc flexible; així que tenir oportunitats per replantejar-te els espais en els que habitualment et mous (i que coneixes de forma subjectiva), és una bon camí per conèixer-la amb més profunditat i reflexionar sobre ella; un bagatge amb el que poder aprendre a disfrutar-la molt més. És així com ràpidament vaig triar Girona.
Girona, és una ciutat situada en una vall, fet que determina i limita el seu creixement, amb quatre rius que l’atravessen, una gran varietat morfològica de creixements urbans (ciutat antiga (Barri Vell), zones residencials (Barri de Palau), ciutat jardí (Barri de Sant Narcís), un espai públic amb constant canvi i amb un tendència a potenciar els equipament per la ciutadania.
