
Dia de sol. Què millor que poder passejar per un espai natural. Qui ho diria que trigaria menys en arribar a Collserola des de casa, que a la universitat. Feia molts anys que no hi anava, de fet, ni me n'enrecodava. Sembla mentida que tenint-ho tan a prop i amb tan bon accés en transport públic la majoria de ciutadans de Barcelona ens passa desaparcebut. Un gran parc metropolità, un gran luxe per la ciutat.

Comparant-ho amb Sitges és un cas 'similar'. Les poblacions del Garraf tenen el parc natural del massís del garraf a tocar, que els limita per l'esquena. No hi ha transport públic que t'hi porti, però si que és a tocar amb un cop de cotxe.

El fet de trobar el silenci, tan a prop de la ciutat,respirar fons l'olor a natura, tenir tants recorreguts a fer, i tants llocs on perdre't un dia. Crec que les intervencions que s'han anat fent per conservar el parc són molt encertades. El fet és que Collserola necessitaria publicitat per part de l'Ajuntament, per apropar-ho als ciutadans. Però també fins a un cert punt, perquè tal i com van dir tampoc es preten massificar-ho. Si disposéssim de més informació, estic segura que hi hauria molta més gent que s'animaria a fer rutes per el parc, a anar-hi un dia a fer un picnic, o simplement a perdre's una estona entre la natura i el silenci.