Cada necessitat és resol amb una proposta i una arquitectura que s’hi adapta

FORT PIENC

La comparació de dos sistemes de planejament diferents són difícils de comparar i d’avaluar ja que compartesc l'opinió de Marta Salvadó (comentari anterior a aquest). Així doncs, les solucions realitzades pels diferents arquitectes i els seus despatxos són degut als programes, als espais urbans que volen aconseguir i la situació de les traces viàries antigues que parteixen la forma de l’illa de Cerdà.

Així doncs, Josep Llinàs ha aconseguit una unió d’equipaments en un espai molt delimitat, creant un espai annexa a la traça de la carretera de Ribes, un espai de fluxos, d’organització, d’accés als elements dotacionals, un zona d’oci i esbarjo... en general, un espai del qual els veïns s’han apropiat.

A més, amb un programa tan variat i divers, s’ha construït una arquitectura pròxima, agradable i d’ús constant, on els espais oberts són participants de la plaça, ja sigui per aproximació, per visió o per relació. D’aquesta manera, la terrassa de la biblioteca s’obre per una part a un dels patis del col·legi, mentre que un bloc superior li crea una zona de porxo més recollida amb visuals a la plaça on destaca el cartell del mercat de Fort Pienc.

D’altre banda, la intervenció de OAB - Ferrater en l’illa compresa entre els carrers d’Ausiàs Marc, Alí Bei, Nàpols i Roger de Flor, comprenen una traça senzilla que respon a la carretera Antiga d’Horta. Aquesta traça, mantinguda en els diferents planejaments anteriors, ha permès crear un espai intern a l’illa, més íntim, més acollidor, més tranquil, el lloc ideal per descansar, per cuidar dels més petits, per llegir, on el soroll del tràfic extern no penetra... el lloc perfecte per un petit equipament que necessita aquestes condicions: Oficina de serveis socials.

A més, la unificació d’una façana interna en tres dels edificis que aboquen a aquest espai donen una sensació d’unitat al conjunt on els nous habitatges s’han apropiat de l’espai en planta baixa.

Per tant, cada necessitat ha estat resolta amb una proposta i una arquitectura que s’hi adapta. I aquest fet hem posiciona cap a les dues vessants, sempre millors que un espai buit, un interior d’illa no recuperat (potser industrial o construït) o una traça desapareguda de les antigues arrels de la ciutat.

MANACOR

En el cas de Manacor, els equipaments són petits, i estan repartits arreu de la ciutat, en edificis adquirits per l’ajuntament i rehabilitats. Tot i que el problema de poc espai buit intern obliga a que els grans equipaments, com la piscina municipal, l’institut, l’hospital... hagin d’obrir-se cap a la perifèria de la ciutat, posant-se a l’anell perimetral de la ciutat, n’és possible un fàcil accés a través de les vies de circumval·lació per a vehicles, els passejos i les avingudes que van del centre de la ciutat a aquesta via.