Les virtuts i els inconvenients de l'Eixample de Barcelona els trobo al mateix lloc, als patis d'illa. Això és causat per la successió de normatives associades a l'edificació dins de l'illa des de l'aprovació del Pla Cerdà fins avui.
Crec que es poden veure les diferents cares de l'Eixample visitant els patis d'illa, uns d'ells estan massa construïts i d'altres s'estan recuperant de maneres molt interessants i atractives. Aquest és el cas de la Torre de les Aigües. També és un bon exemple el pati d'illa recuperat pels RCR amb la biblioteca al costat del mercat de Sant Antoni.
És molt curiós caminar per les voreres de l'Eixample i se sobte trobar-te una obertura dins una illa i descobrir un espai verd enmig de tanta edificació i els resultats que s'estan aconseguint són sorprenents. En l'exposició del CCCB que va acabar al febrer hi havia un apartat sobre la recuperació dels patis d'illa molt interessant.
A part dels patis d'illa el que caracteritza i fa de l'Eixample la imatge de Barcelona és l'estructura en malla quadrada que orinetada amb picardia aconsegueix que cada carrer tingui el mateix assolellament.
Comparant Barcelona amb La Seu en aquesta es troba un eixample amb illa quasi quadrada que en la part est, tocant al casc antic, són tancades i amb vivenda plurifamiliar i en la part oest, part en creixement, són illes més obertes i amb vivenda unifamiliar.
La Seu es troba en una vall i envoltada per aigua de manera que el seu creixement pot ser limitat, tot i així encara creix per la zona oest fins al riu Valira, avui en dia urbanitzat però no edificat. Aquest zona gràcies a un passeig al voltant del riu amb algun espai més ampli de descans s'ha convertit en un lloc molt agradable per anar a caminar.
També està projectat que continuï creixent cap a Andorra, cap al nord, i per últim ha crescut seguint la carretera que porta a Puigcerdà.
Aquesta última zona, però, està més destinada a equipaments que a vivenda. És on es situen tots els equipaments esportius que arriben fins als Bombers i aquí s'acaba La Seu.
Per estructurar aquest zona s'han fet dos carrers paral·lels a la carretera de Puigcerdà. El primer és una via força transitada, ja que actua com a segona carretera dins La Seu i allí s'hi trobem principalment vivendes, serveis i magatzems. El segon carrer es converteix en un passeig que va relacionant els diversos equipaments, des de l'estació d'autobusos, una escola de primària, el Seminari, una residència de gent gran, el Parador, un aparcament, els poliesportius i finalment els Bombers.
