El barri del Poblenou històricament ha estat un barri eminement industrial amb una zona de vivenda que es concentrava al llarg de la rambla del Poblenou que juntament amb el carrer Marià Aguiló han estat el cor del barri. La gran extensió industrial del barri ha provocat que el barri estigui força desvincula’t de la vida de la Barcelona, sempre ha estat un barri aïllat amb un fort sentiment identitari per part dels seus habitants.
Les zones industrials de les ciutats normalment són espais oblidats per la ciutadania, aquesta situació s’exagera quan les fabriques comencen a quedar obsoletes i marxen fora de la ciutat. Aquesta és la situació que patia el Poblenou des dels anys 80, una gran extensió de fabriques la majoria antigues i decadents que feien del Poblenou un barri extern que intervenia molt poc en la vida de la ciutat.
Aquesta situació ha canviat radicalment amb el nou planejament urbanístic del 22@ que durant anys ha estat molt criticat perquè deien que era una operació especulativa i que canviava la identitat del barri. La majoria d’aquestes critiques es varen produir mentre s’estudiava el planejament urbanístic, de totes maneres crec que el resultat obtingut un cop han passat 10 anys es molt positiu tant pel Poblenou com per Barcelona.
El 22@ i per extensió el Poblenou ha esdevingut una zona cabdal pel desenvolupament de Barcelona, l’aposta per regenerar el teixit industrial adaptant-lo a les noves necessitats productives de les empreses. Tot i ser una zona productiva també es part de la ciutat i crec que la barreja d’usos; oficines, negocis, universitat, museus, grans empreses, etc. Es prou interessant per crear un caràcter propi d’aquesta zona de la ciutat.
El canvi d’ús d’una area tant gran era totalment necessari pel desenvolupament de la ciutat i per que Barcelona pogués encarar les noves necessitats que el canvi de mil·lenni demanda a les ciutats del segle XXI. Tot i ser una operació molt criticada des de molts punts de vista jo crec que és el millor que es podia fer per construir una ciutat més complexa i amb més usos ja que de barris residencials i que fan ciutat ja en tenim molts a Barcelona. En canvi aquest tipus de teixit dona riquesa a la ciutat, ajuda a que la ciutat no només visqui del turisme, augmenta la densitat de persones que es desplacen a aquesta zona per fer diverses activitats i desplaça la industria a fora la ciutat. El canvi que ha sofert el Poblenou és positiu i a més a fet que la distancia entre el Poblenou i la ciutat s’hagi escurçat de forma clarivident.
CANARY WHARF LONDRES.
El Canary Wharf és un gran complex de negocis, situat a la Isle of Dogs a l’est de la City que des de sempre ha estat el centre de negocis de Londres. Fins a la segona guerra Mundial el Canary Wharf havia estat un dels ports més importants del Regne Unit. El 1980 la decadència del port i el creixement de la ciutat va provocar que la area portuària fos una zona estratègica per la ciutat. El 1981 sota el govern Tatcher és va remodelar tota la zona passant de zona portuària a un gran centre de financer i de negocis a on hi trobem els tres edificis més alts del Regne Unit.
El Canary Wharf juntament amb la City és el centre de negocis més gran de tota Europa ja que moltes de les relacions comercials entre Estats Units i Europa passant per Londres. Actualment és una zona totalment consolidada i de vital importància per la ciutat.
