L’Eixample de Cerdà es desenvolupa en un espai comprès entre la ciutat antiga i els diferents pobles del voltant, un espai totalment lliure degut a antigues ordenances militars. Un dels trets característics és que tot l’eixample ocupa un espai que és més o menys pla en tota la seva extensió. Això és una característica que afavoreix l’esquema de Cerdà, un esquema d’igualtat, sense donar més importància a un lloc que un altre. Aquesta retícula de 133x133 metres es va anar desenvolupant quasi tal i com estava plantejat, sobretot a la part central de l’eixample. A les parts més laterals, diferents camins preexistents modifiquen una mica la trama original, trencant amb la monotonia i en alguns punts donant-li més riquesa al teixit. Cal destacar la gran importància de la Gran Via, que va servir, i serveix, com a columna vertebral de tot l’eixample.
Un dels altres aspectes importants en la trama Cerdà són els patis interiors d’illa i els passatges. La majoria d’aquests patis són privats, però s’està intentant recuperar-ne el màxim possible i donar-los un ús comunitari perquè tothom en pugui gaudir, com és el cas de la Casa Elizalde o la Torre de les Aigües.
A Igualada no hi ha cap eixample, però sí que hi podem trobar un gran eix vertebrador, el Passeig Jacint Verdaguer, tal i com ho és la Gran Via per l’eixample, i per tot Barcelona. És una gran avinguda recta que travessa quasi tota la ciutat amb una vorera central peatonal flanquejada per arbres a ambdós costats.
