jueves, 3 de junio de 2010

Montjuïc_Parc dels Torrents


Montjuïc, igual que Collserola, és un gran parc bastant poc utilitzat. Tot i ser iguals en aquest tema, Montjuïc té una avantatge i és que està més proper a la ciutat. El problema de Montjuïc és que ha estat utilitzat com a espai residual per anar construint equipaments que per espai no cabien a un altre lloc. Aquests no han estat ben pensats i han creat una barrera. Hi haurà qui li agradarà tota la zona d’exposicions però des del meu punt de vista, crea un gran buit que et fa menys accessible als jardins o parcs de més amunt.
Penso que si la muntanya estigués més ben comunicada amb transport públic seria més accessible per el vianant. Per altra banda, canviaria l’ús de l’arquitectura existent. És un arquitectura d’ús temporal, els ciutadans hi van puntualment per exposicions o bé per visitar el museu, en canvi si fos d’ús més quotidià potser estaria més transitada.

És el cas del parc del Torrents d’Esplugues. És un parc ple d’equipaments però gens desaprofitat. Per arribar a l’equipament primer has de passar pel verd. D’aquesta manera no es crea una barrera amb l’arquitectura i a més es fa més agradable quan hi passeges per allà. Per altra banda, un dels equipaments és un poliesportiu que té activitats durant la setmana i els caps de setmana amb diferents competicions. Suposo que seria difícil extrapolar-ho a Montjuïc perquè s’hauria de canviar totalment la distribució de tots els elements de la muntanya.