Ciutat Vella V Beseit

Ciutat Vella ha estat, i és, una zona amb una relació molt intima amb l’espai públic; s’ha de tenir en compte que va ser aquí on es va originar la ciutat de Barcelona, amb el que el traç dels carrers, vials i places molt sovint mantenen unes proporcions “antigues”.

És veritat que el teixit de Ciutat Vella necessita de cert nombre d’esponjaments (entenguem-ho com a creació de places i parcs) que el deixin respirar amb mes facilitat i que ajudin a la salubritat dels carrers (major incidència solar i ventilació) així com oferir als habitants llocs on reunir-se i relacionar-se fora de l’abast dels vehicles. Tot això es cert, però voldria fer reso en que l’espai públic no nomes es redueix a les places i als parcs; es en zones com aquí on els carrers prenen una part important.

Com en l’antiguitat, es al carrer on la gent sovint es relaciona i fa vida, sobretot en aquells carrers on esta privat el pas de vehicles, o on des de sempre s’hi fet moltes de les activitats necessàries per a la vida en comunitat; veiem com exemple els carrers Boqueria, Hospital, Ferran, Call, on molt sovint es mes rellevant el que passa als carrers que a les places on aquests van a donar-hi.

Es aquesta característica la que apropa a Ciutat Vella amb Beseit.

Beseit es un poble de Teruel situat just en mig dels Port de Tortosa-Beseit. Com el que passa a Ciutat Vella, el seu centre històric mante encara la forma urbana quasi intacta, pel que l’aparició d’espais de mes gran format com places i jardins s’ha agut de donar en zones fora-muralles.

Gracies a la seva posició topogràfica, la majoria dels carrers tenen una pendent molt pronunciada i l’amplada d’aquests es molt estreta, el que fa que la circulació de cotxes estigui privada en bona part del poble; això dona una bona oportunitat per a envair el carrer (s’ha d’entendre també que gran part de la població de Beseit son avis, pel que l’arribada a la Plaça Nova, col·locada en el punt mes elevat del poble, es poc agraïda i la majoria de gent es reuneix als carrers, davant de l’església (a les portes del casc antic) o davant de l’ermita de Santa Ana (el punt mes baix del poble, just a l’altre banda del riu).

Amb això es pot veure que la creació de noves places no sempre es la solució als requisits d’una zona, a vegades la comoditat i les velles costums passen pel davant de tot.