.jpg)
El que acostuma a passar amb els parcs territorials del caire del Parc de Collserola és la seva precària proximitat amb els nuclis urbans, el que dificulta la seva arribada i el seu ús.
Una solució per aquest tipus de problema seria l’obertura d’una via “verda”, una via dedicada al pas de vianants i bicicletes, que comuniqués el parc directament amb el nucli urbà, i a poder ser també amb la platja, el que provocaria un major nombre de visitants, sobretot en cap de setmana. Tot i que és una proposta interessant, resta el problema de la distància que separa Collserola amb Barcelona (una distància poc solícita a fer-se a peu en un matí com a passeig familiar) i la seva agresta topografia, el que dificultaria encara més el trajecte.
Tot i que s’augmenti el nombre de transport públic que comuniqui el centre amb el Parc, sinó existeix una comunicació directa, la solució al problema és complicada, i ja hem vist que realitzar aquest nexe no seria massa factible.
Referent a Beseit, allà hi egisteix Lo Parrissal, una ruta sencilla, apte per a totes les edats, que remunta el curs del riu Matarranya fins el seu naixement.
Podríem considerar aquest com un “parc territorial” en la zona, parc que també té el problema de la comunicació directe amb el poble i la seva no accessibilitat per tothom.
