martes, 1 de junio de 2010

Collserola




Fàcilment és pot reconèixer el gran potencial intrínsec que té el parc de Collserola en la seva composició, i com a element generador de la vida col.lectiva. -És un pulmó amb el que la ciutat respira, i permet el contacte amb al naturalesa.-La seva situació en altura transforma el lloc en un gran mirador sobre la ciutat de Barcelona, mar i entorn (vistes a la Torre de Collserola, el Tibidabo...). -El desenvolupament del parc en el pla vertical genera tot una sèrie de recorreguts ben diferenciats pels diferents tràfics; zona d’asfalt per vehicles, camins peatonals per on desplaçar-se pel parc, passejar, anar amb bicicleta, contemplar la fauna i la flora... . -Diferents llocs d’assentament, com l’espai que acull el centre d’informació del Parc de Collserola i la Vil.la Joana, la zona de merenderos, el llac de Vallvidrera... ofereixen varietat d’usos dels racons del parc. - Cura i qualitat en els detalls dels elements que defineixen els llocs. Ús de murs de gabions que es camuflen a l’entorn, malles metàl•liques que sostenen talussos, suports de plataformes amb formes que s’assimilen als troncs del arbres, escalinates amb dibuixos de fulles de plataners...
Tot i amb això, que un lloc tingui potencial no és sinònim de que funcioni, i exactament és el que li passa aquest parc metropolità. Per introduir-li una dosis de relació amb la vida urbana s’haurien d’incentivar activitats públiques de ressò en els seus espais. Possiblement oferir més zones d’aparcament de vehicles ajudaria a que hi hagués més mobilitzacions i afavoriria l’accés a qualsevol persona (sense limitar persones amb discapacitats).
Però fer qualsevol pas en benefici de millorar la connexió de la ciutat amb el parc, implica que hi haurà més desgast dels seus elements, que sinó es preveu i es solventa pot comportar una ràpida degradació del lloc. Així doncs, el poc reconeixement que té el parc actualment és alhora una situació profitosa en si mateixa.
El Parc de la Devesa de Girona, l’espai públic verd de més dimensions de Girona , de 40 hec. enfront les 8500 hec. de Collserola, és un parc urbà molt reconegut pels gironins/ines amb gran identitat proporcionada pels 2500 plataners que estan plantats.
La gent passeja pel passeig de la Sardana, esportistes voltegen tot el parc, famílies van a veure els seus fills jugant a futbol al camp del Girona, nens es banyen a les piscines municipals, també juguen en els parcs infantils i l’Octubre pugen a les atraccions de les fires, jovent que surt de festa a l’esplanada de la Copa durant els dies de fires o a les carpes instal•lades a l’estiu, compradors que van al mercat setmanal, ciutadans de la zona de Fontajau que es desplacen a peu fins al centre de Girona, gironins ben vestits que caminen fins a l’auditori.... D’aquesta manera el gironins els agrada utilitzar el principal espai verd de la ciutat.
Pel que fa a mi i a Barcelona, m’agrada assentar-me en una terrassa de la Barceloneta en un dia assolellat, i llegir i observar el mar; també m’agrada reunir-me amb els amics a la plaça de la Concòrdia, que tot i no ser un espai verd propiament dit, és un punt d’inflexió dins la zona de la ciutat que habito, que em fa sentir com si estigués en mig d’un poble.