Caminar per ciutat vella és sinònim de descobrir. Descobrir una Barcelona antiga, bella, heterogènia, a vegades descuidada però amb aquell encant que dóna gràcies al sentir-se abraçat per l'estretor dels carrers i de les activitats que s'hi generen.
Les places generades, ja siguin per espais creats amb la reconversió d'usos (antics cementiris, reconversió d'edificis religiosos en equipaments...) eren necessaris per l'esponjament d'un teixit altament dens. Espais que dónen caràcter i màgia, com la Plaça del Rei, petits oasis dins un laberint. Personalment crec que el gran caràcter el dónen els carrers. L'ombra d'aquest en contrats amb l'escletxa de llum zenital. Cada cop que t'endinses descobreixes petites coses que no havies vist, l'ànima de la ciutat. Carrers que generen activitat, que tot i la gran presència del turisme, sempre trobes algun lloc on perdre't i trobar el silenci que no trobes a la resta de la ciutat.
Compar
ant-ho amb Sitges, també hi trobem carrers del casc antic que et reporten situacions i sensacions semblants a la de Barcelona. Però amb una gran diferència, el color. Mentres que l'ànima dels carrers de Barcelona és eminentment marró, ocre, Sitges és una ciutat de llum, blanca. Un poble de pescadors, on la llum rebota als petits carrers amb gran ebullició de gent i activitat. La sensació d'escletxa no és tan acusada, i l'altura més baixa de les cases del casc antic fan que aquests petits carrers siguin més assolellats. Les places de Sitges també, amb el seu caràcter propi, dónen lloc a celebracions populars, reunions i activitats diverses. Cal tenir present que a Sitges, el casc antic es trobar a tocar del mar, i sempre hi ha una fuga blava en l'estretor dels diferents passatges.Cada ciutat amb el seu caràcter, el casc antic sempre és, l'ànima i la personalitat, un llibre obert a la història de la ciutat.
