



Seu vella de Lleida


Com a persona nascuda a Lleida, i per tant amb un referent de ciutat bastant divers del de Barcelona, visc ciutat vella com a primer referent real del casc antic d'una ciutat. És cert que no podem comparar dos ciutats que, partint del més immediat, tenen dimensions tant diverses, com varietat i multiculuralitat, clima, paissatje i moltes altres coses que les separen molts més kilómetres dels que realment les separen.
Ciutat vella en el cas de Barcelona exemplifica perfectament la idea d'un casc antic d'una ciutat amb orígens romans, amb les seves vies principals, les restes d'edificis originaris, temples,.... així com les característiques porpies d'aquesta part de la ciutat: carrers estrets on et vas trobant, sense esperar-ho, petites places en els racons més inesperats, que les fan especials i diferents cadascuna d'elles....
En el cas de Lleida, la situació es força diferent....En el casc antic de la ciutat trobem indicis d'aquest tipus de trama urbana, dels carrerons estrets i d'alguna plaça en algun raconet inesperat... Alguna resta romana, encara que petita, i algun monument que fa referència al neiximent de la ciutat, però segurament la diferència radica en que és una part de la ciutat en que ningú s'ha preocupat per mantenir, conservar i potenciar tant com és mereix. Tot i estar parlant a una escala diferent de Barcelona, ja sigui a nivell de dimensions com de quantitat d'espais i edificis a destacar, no parlem d'un casc antic amb poques qualitats i sense importàcia; monuments com la Seu Vella fan que ens replantejem fins a quin punt és important tenir en compte la part antiga i primera de ciutats que, encara que més discretes i anònimes, no haurien de ser oblidades....