Barcelona és una ciutat que es troba situada al mig d'accidents geogràfics (Riu Llobregat, Besòs, el mar Mediterrani i Collserola) la qual cosa provoca que hi hagi una gran densitat de població. És difícil trobar-hi espais amples i grans places (ho vam veure al recorregut de Ciutat Vella), com també parcs i zones de lleure per als ciutadans. No obstant això, hi ha zones que no van ser habitats durant l'explansió de la ciutat, que actualment s'han rehabilitat com a parcs, aquest és el cas de Collserola o el Parc del Guinardó. Des del meu punt de vista, el problema d'aquests parcs pel que fa la seva integració a la ciutat és el seu emplaçament, és a dir, la ubicació en barris residencials apartats del centre on es desenvolupen les activitats de la majoria de ciutadans i també la seva topografia, la qual cosa dificulta el seu accés. En canvi, a Berlín el parc per exelència de la ciutat és el Tiergarten, que a diferència de Collserola es troba situat al centre de la ciutat i està tot a la mateixa cota, això fa que la població per desplaçar-se d'una punta a una altra de la ciutat en bicicleta utilitzi el parc tot evitant el contacte amb els cotxes; així doncs el Tiergarten exerceix la funció d'oasis al bell mig de la ciutat.
Per tal que Collserola fós un parc més relacionat amb la ciutat crec que hauríem de seguir l'exemple de Berlín, es a dir, apropar-lo més al centre (que el parc creixi cap a la civilizació) i d'aquesta manera també aconseguiríem una topografía més accesible per a la població i així potenciaríem un coneixement més ampli del parc. No obstant això, cal preservar aquest espai de muntanya on tants ciutadans s'hi desplacen, sobretot els caps de setmana, per gaudir de diferents activitats més esportives i lúdiques sense haver d'anar gaire lluny de casa.
