En el cas de la Ciutat Judicial de Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat, crec, tot hi que el projecte va canviar, que l'organització d'uns volums colorejats aparentment espargits aleatòriament sobre una estora d'un paviment obscur, donen a la ciutat un nou punt de referència ja sigui per la seva alçada (vist des de diferents punts de la ciutat, per exemple, des de Maria Cristina), la seva façana excessivament modulada, el front no uniforme a Gran Via o la generació de espais urbans en el seu contacte amb el sòl (tot hi que poc tractat segons el meu parer), permetent obtenir una concepció de zona representativa i important de la ciutat.
En canvi, l'accés per un sòcol lluminós contrastat pels negres volums d'escales, les circulacions internes, verticals i horitzontals, donen a l'usuari un canvi de visió vers l'exterior. Un interior més adaptat a les necessitats, tot i que apareix una lluita constant entre la funcionalitat i l'estètica exigida per l'arquitecte (materials, textures, colors, dimensions...) que generen un debat al voltant de la disposició de l'arquitectura vers l'usuari.
En el cas de la ciutat a comparar, Manacor, no disposa de grans equipaments excepte l'Hospital que dóna cobertura a la zona llevant de l'illa de Mallorca. En aquest cas, l'arquitectura, situada en una zona perimetral de la ciutat, permet no associar l'edifici directament a la ciutat, deixant-la organitzada al voltant del campanar de l'església. D'aquesta manera, la nova arquitectura, en aquest cas hospitalària, genera un volum apartat, però de fàcil visualització gràcies a la seva façana blanca i brillant amb l'incidència de la llum solar, o per la coberta de dents de serra de xapa metàl·lica. I un sòcul de pedra clara, que fuig de la blancor dels hospitals per aproximar-se al terra i a la gent. D'alguna manera, l'edifici també agafa la intenció de ser una fita visual.
D'altre banda, no hi ha el contrast d'interior-exterior com en la ciutat de la Justícia. La seva lluminositat exterior, entra dins l'edifici, des del vestíbul, passant pels corredors i habitacions, fins a les consultes. D'alguna manera, durant el dia, la sensació de llum natural és permanent, fet que li donen un aire més agradable.