
La surtida del dipòsit de Joan Miró ens va ensenyar com pot funcionar el subsol de l'espai públic des de l'ambit més funcional. Ja que el dipòsit es un regulador del cabal que circula per la xarxa de clavegueram pública de Barcelona. Un dipòsit que consta de dos funcions principalment, la de regular el cabal del propi clavegueram quan hi ha un exces d'aigua degut a la pluja i la de reconduir la pluja molt contaminada a la depuradora. A més recull l'aigua freàtica que la utilitza per al reg d'espais públics. Aquest parc es situa a sota del Parc de Joan Miró de tal forma que queda relacionat en un espai públic a la superfície, establint una relació entre projecte de verd urba i un projecte funcional urbà. Un dipòsit que té una capacitat de 70.000 m3 i que consta de dos cossos, un de petit de 5m d'altura que desaigua per gravetat un altre de mes profund (17m) que desaigua per gravetat o per bombeig segons el cabal.
Lleida
El funcionament del clavegueram de Lleida també és conjunt, és a dir, que les aigües pluvials i les aigües residuals circulen pel mateix col·lector. Lleida funciona a partir d'una série de col·lectors per tal d'abastir a la ciutat. Que recondueixen l'aigua per tal de dur-la a la depuradora que es situa al costat del riu Segre, i aquesta l'aboca al mateix riu.
Però Lleida no funciona com Barcelona. No es troben dipòsits per tal de controlar l'aigua del clavegueram. Solament hi ha un dipòsit fet en el S. XVIII amb l'objectiu d'abastir d'aigua potable al poble de Lleida i d'aquesta manera superar les deficiencies de la Lleida mediaval i les epidemies. La capacitat d'aquest dipòsit es de 9 milions de litres. Actualment funciona com a Museu.
Actualment s'esta ampliant la xarxa de clavegueram per la zona de Gardeny per tal d'abastir al parc tecnològic de la ciutat. A més la depuradora s'està ampliant de tal forma que ajuda a aquestes noves ampliacions del clavegueram