La visita al dipòsit pluvial de sota del parc de Joan Miró crec que va ser, per molts de nosaltres un descobriment d'un subsòl eminenment complex, desconegut per la majoria de ciutadans. Personalment desconeixia aquests dipòsits tan necessaris per una ciutat complexa i densa. Del subsòl sempre en parlem de les infraestructures, del sistema de sanejament,etc, però mai m'havia plantejat què passava quan a la nostra ciutat hi plou s'evacua les aigües per tal de que no es col·lapsi la ciutat.
Per permetre el bon funcionament dels dipòsits es necessita d'una xarxa complexa i de bon funcionament per tal que les aïgues pluvials entrin a dins el dipòsit, i es pugui gestionar el cabal i el volum hidràulic que entra a través d'un sistema tecnològicament automatitzat i mitjançant unes comportes poder evacuar el volum d'aigua necessari per conduir-lo, juntament amb les aïgues residuals, cap a la depuradora que li pertoca (la del Besòs o la del Llobregat) Això és necessari perquè certs punts de la ciutat de Barcelona són susceptibles de ser inundables i per això s'han anat planificant aquests dipòsits d'aigües pluvials per resoldre els problemes d'evacuació d'aigües.
Un punt que em va impactar va ser la gran dimensió que ocupa un dipòsit pluvial. La xarxa de dipòsits de Barcelona està distribuida estratègicament i també les dimensions varien segons el dipòsit i la zona. El que em va sobtar és que des de l'arquitectura intentem fomentar la separació d'aigües per un millor aprofitament i per un tema de sostenibilitat, però després, des de la ciutat, el foment de la separació d'aïgues no el trobem per enlloc. Crec que s'hauria de començar a apostar a partir d'ara per començar a preveure les noves instal·lacions amb aquest objectiu, tot i que serà un procés lent i costós és el camí cap on hem de caminar tots.
Per permetre el bon funcionament dels dipòsits es necessita d'una xarxa complexa i de bon funcionament per tal que les aïgues pluvials entrin a dins el dipòsit, i es pugui gestionar el cabal i el volum hidràulic que entra a través d'un sistema tecnològicament automatitzat i mitjançant unes comportes poder evacuar el volum d'aigua necessari per conduir-lo, juntament amb les aïgues residuals, cap a la depuradora que li pertoca (la del Besòs o la del Llobregat) Això és necessari perquè certs punts de la ciutat de Barcelona són susceptibles de ser inundables i per això s'han anat planificant aquests dipòsits d'aigües pluvials per resoldre els problemes d'evacuació d'aigües.
Un punt que em va impactar va ser la gran dimensió que ocupa un dipòsit pluvial. La xarxa de dipòsits de Barcelona està distribuida estratègicament i també les dimensions varien segons el dipòsit i la zona. El que em va sobtar és que des de l'arquitectura intentem fomentar la separació d'aigües per un millor aprofitament i per un tema de sostenibilitat, però després, des de la ciutat, el foment de la separació d'aïgues no el trobem per enlloc. Crec que s'hauria de començar a apostar a partir d'ara per començar a preveure les noves instal·lacions amb aquest objectiu, tot i que serà un procés lent i costós és el camí cap on hem de caminar tots.
