l'ànima d'un barri

Caminant per el districte de Nou Barris, i després de la visita de l'Ateneu notes la força que encara té l'esperit d'un barri, d'uns veins units i d'unes iniciatives socials i culturals fortes i arrelades des de fa anys.
El districte el formen 14 barris en l'actualitat, uns barris que eren fa uns anys la perifèria de Barcelona, barris dormitori, ocupats la majoria d'ells per immigració obrera, desconnectats de la ciutat i amb dificultats d'accés en aquests. Barris oblidats que els hi mancava activitat social i cultural. Per això, i amb aquest esperit de dinamitzar el barris, la gent va decidir unir-se i mobilitzar-se per reivindicar un espai cultural comú, i per això van ocupar una antiga fàbrica per revindicar-ho com a equipament. Durant anys van estar ocupant la fàbrica i després de negociacions es acabar constituint l'Ateneu de Nou Barris, convertint-se així en un nucli d'un districte que demanava a crits ser escoltat i revindicar les mancances i deficiències d'aquest, i que pretenia, amb l'Ateneu ser un punt neuràlgic per començar a canviar la societat i l'identitat dels barris.
Així doncs, l'Ateneu acabarà sent un centre cultural on s'hi programen activitats diverses, amb un model de gestió diferent dels centres cívics. Un referent també, per el món del circ, ja que més tard s'hi construeix al costat la única escola professional de circ de Barcelona. I com vam poder comprovar, gràcies a aquesta intervenció i moltes d'altres com el parc central de Nou Barris, ara podem parlar del gran caràcter propi del districte i de la seva autonomia i esperit.

El Parc Central suposa una operació de cosir uns teixits, unes realitats molt diferents i disperses. Crea així, un espai de relació entre barris, un espai ple de relacions socials i una oportunitat per crear i dur-hi a terme activitats molt diverses. Conseqüentment, una millora social notable i un punt d'unió molt fort. La transisió topogràfica és pausada i agraida, i s'hi creen uns recorreguts còmodes i interessants. Un gran pulmó verd amb el triangle com a denominador comú com a estratègia compositiva a una Barcelona densa, un lloc on la ciutat respira i deixa gaudir.
Per el que fa a Sitges no conec cap operació semblant, amb una escala relativitzada al tamany de la petita ciutat. Sí que disposa d'algun espai verd, però no amb aquest caràcter relligador que vam poder veure en el parc de nou barris.