Durant la visita a Nou Barris vam poder descobrir dos equipaments que realment no són equipaments a escala de barri, sinó a escala de ciutat.
L’ateneu de Nou barris no només exerceix la funció de casal de barri sinó que al incloure una activitat tant exclusiva i poc coneguda com és l’escola de circ l’impulsa a convertir-se en un equipament que involucra tot Barcelona, ja que com molt bé ens van explicar, resulta molt complicat trobar altres escoles de circ a la ciutat. Aquest reclam resulta imprescindible pel funcionament i èxit d’un equipament com aquest degut a la poca accessibilitat del seu emplaçament, perquè per molt que tingui a prop el metro, resulta una mica complicat arribar-hi. És agradable veure com hi ha gent capaç d’involucrar-se tant en la societat i que hi posa tantes ganes en realitzar un somni encara que els beneficis siguin escassos.
El Parc Central és més que conegut per tots els habitants/estudiants d’arquitectura de Barcelona. Es tracta d’un projecte que lliga d’una manera molt intel·ligent els diferents teixits que componen Nou Barris. La triangulació resulta ser una estratègia molt efectiva salvant el gran desnivell, formant diferents espais que es poden viure d’una manera molt diversa i sobretot creant un paisatge nou, urbà i natural a la vegada. El fet d’incloure elements estratègics que relliguin l’inici i el final de la intervenció reafirma la sensació d’unitat que es podria perdre en tractar-se d’una intervenció amb tanta longitud.
A Palamós no existeixen equipaments d’aquesta embargadura, els casals de barri es redueixen a això i les diferents activitats estan molt segregades. Refent a espais verds o parcs urbans el més semblant que existeix a la costa brava són els camins de ronda, que enlloc d’unir diferents parts d’un barri, uneixen diferents pobles.
L’ateneu de Nou barris no només exerceix la funció de casal de barri sinó que al incloure una activitat tant exclusiva i poc coneguda com és l’escola de circ l’impulsa a convertir-se en un equipament que involucra tot Barcelona, ja que com molt bé ens van explicar, resulta molt complicat trobar altres escoles de circ a la ciutat. Aquest reclam resulta imprescindible pel funcionament i èxit d’un equipament com aquest degut a la poca accessibilitat del seu emplaçament, perquè per molt que tingui a prop el metro, resulta una mica complicat arribar-hi. És agradable veure com hi ha gent capaç d’involucrar-se tant en la societat i que hi posa tantes ganes en realitzar un somni encara que els beneficis siguin escassos.
El Parc Central és més que conegut per tots els habitants/estudiants d’arquitectura de Barcelona. Es tracta d’un projecte que lliga d’una manera molt intel·ligent els diferents teixits que componen Nou Barris. La triangulació resulta ser una estratègia molt efectiva salvant el gran desnivell, formant diferents espais que es poden viure d’una manera molt diversa i sobretot creant un paisatge nou, urbà i natural a la vegada. El fet d’incloure elements estratègics que relliguin l’inici i el final de la intervenció reafirma la sensació d’unitat que es podria perdre en tractar-se d’una intervenció amb tanta longitud.
A Palamós no existeixen equipaments d’aquesta embargadura, els casals de barri es redueixen a això i les diferents activitats estan molt segregades. Refent a espais verds o parcs urbans el més semblant que existeix a la costa brava són els camins de ronda, que enlloc d’unir diferents parts d’un barri, uneixen diferents pobles.
