Hi ha qui llegeix els drets humans i hi ha qui directament els practica. Dit d'una altra manera, hi ha el Fórum de les Cultures (amb la foto de l'alcalde de Barcelona) i hi ha l'Ateneu de Nou Barris (amb la foto del barri). Dit d'una altra manera, hi ha la Obra Social Banco Santander (el banc amb més accions d'empreses militars d'Espanya, especialment en crèdits per a l'exportació i en la fabricació de bombes raïm) i hi ha les Cooperatives de Crèdit (amb decisions assembleàries). I així podríem dir de moltes maneres diferents la mateixa idea: els peixos grans no sempre es mengen els peixos petits... Per sort, i només per a aquest cas: pezqueñines sí, gracias. I moltes gràcies.
L'Ateneu de Nou Barris practica el copyleft, no en resposta al copyright, sinó simplement com una postura de mantenir-se al marge. Els integrants (voluntaris) han triat un mode de gestió i de funcionament ideològicament sà. Primer aplaudiment. Que hagin triat el circ com a centre de gravetat mereix el segon aplaudiment: és la reivindicació del riure, de la cultura lligada a l'oci, de “l'art com a eina de transformació social” (paraules textuals de http://www.ateneu9b.net). Per tant, l'Ateneu de Nou Barris es podria definir com un equipament autònom. I l'aplaudiment més fort de fons mentre repetim la última paraula, avui en dia és tot un mèrit. 
El Parc Central actua amb un discurs similar però en un aspecte molt més urbanístic. El lligam social que representa l'Ateneu mitjançant la seva activitat -i la seva història- també ho representa el Parc Central mitjançant la seva forma. L'aigua, els talusos triangulars, la vegetació triada, els recorreguts... Tot de cara a oferir una bona macla entre veïns, entre teixits, fins i tot entre ciutat i muntanya. A prop del barri i lluny de la Barcelona entesa com la millor botiga del món.
A Montevideo es potencia molt més aquest paper de cohesió social dels espais públics. Hi ha un parc en especial, el Parque Rodó, que compleix una funció similar al parc de Nou Barris: oci, entreteniment, tranquilitat... Hi ha gent de tota mena i edats fent tota mena d'activitats, des de fires d'artesania fins a balls de moda. Un altre, recentment han inaugurat la Plaza Lorenzo Carnelli, ubicada a un barri cèntric però una mica conflictiu. L'impuls per tirar endavant aquest projecte ha donat un espai públic molt gran, nou, creat lentament però sense descuidar els detalls. S'ha urbanitzat l'entorn, la feina de manteniment i gestió correspon als treballadors que hi estaven abans de les obres, i s'està utilitzant per a nous events públics de la ciutat, descentralitzant els espais verds de Montevideo.
En definitiva, qualsevol ciutat necessita d'espais de reunió. No és cap novetat, des que l'home va descobrir el foc va ser conscient de la seva condició d'animal social. I és que, efectivament, necessitem de la comunicació per a sobreviure, co-mu-ni-ca-ci-ó.
