La posició en forma de pinta sorgida des d’un gran accés/hall permet entendre l’edifici com uns cossos diferenciats, els quals recullen les variades funcions com donar façana a la Ronda del Mig,
atreure les vistes cap a l’antic hospital, entendre el programa com a peces a col·locar, i com una forma que ha d’entendre la ciutat i generar nous espais i recorreguts, dialogant amb l’entorn pròxim no preparat per fer una façana a un espai important…
Crec que la relació en planta no s’estableix molt bé amb l’antic complex de l’hospital, però que la passejar per les branques del nou edifici sempre pots tenir una referència, unes vistes agradables, una relació visual. Per tant, crec que la connexió està ben resolta ja que d’aquest fet en gaudeixen els malalts i visitants.
COMPLEX S'ESTACIÓ
La comparació amb Manacor resulta difícil, ja que és una ciutat petita, tot i que té una afany de créixer important. Potser una intervenció comparable seria la creació d’un complex residencial al costat de la nova estació de tren i que la seva posició és veu obligada a mantenir l’antic edifici de l’estació ferroviària. Aleshores per revitalitzar la zona planteja un sòcol comercial on el retranqueig de la volumetria permet sorgir l’antiga estació amb la funció de cafeteria i galeria d’art. Per tant, s’ha integrat en l’arquitectura més actual la situació d’elements preexistents que donen al conjunt un toc més amable.
