El nou hospital de Sant Pau es situa al nord de la parcel•la on es trobava situat el vell hospital. El vell hospital es composa d’un seguit d’edificis modernistes que va projectar l’arquitecte Lluis Domènec i Montaner, i que encara avui en dia són uns dels principals representants del modernisme català. Aquest hospital, que data de l’any 1401, apareix com la fusió de sis hospitals de la ciutat de Barcelona. El conjunt d’edificis ocupa en l’actualitat un total de 9 illes de l’Eixample, i consta de 27 edificis destinats a la medicina i infermeria i d’un edifici principal únicament administratiu, després de l’ampliació finalitzada el 1930. El conjunt d’edificis es connecta a partir de galeries subterrànies que permeten el pas dels malalts. En l’actualitat i després de la construcció del nou hospital passa a ser un centre de capitalitat Euromediterrània que pugui acollir institucions internacionals, xarxes territorials i entitats que treballin en aquest àmbit.
El nou hospital de Sant Pau dona resposta a serveis que en l’antic hospital havien quedat obsolets. L’aparició de les noves tecnologies i la necessitat d’unes noves instal•lacions han empenyut la construcció del nou hospital al qual s’accedeix des del carrer de Sant Quintí i des de la Ronda de Dalt, formant façana al nord-est de la parcel•la. Cinc volums de forma rectangular units mitjançant un atri en planta baixa formen aquest nou hospital. La situació del nou hospital, tal com ens va explicar l’arquitecte Esteve Bonell, no segueix el model de distribució de l’antic hospital, però si estableix una relació de visuals des del nou edifici cap als antics edificis modernistes. Així doncs el nou hospital acaba d’ocupar el terreny de la parcel•la que quedava desocupat, fet que permet mantenir la resta d’edificis modernistes i crear un nou equipament en una zona on no hi havia res i que donarà un servei més pròxim a al barri de Guinardó.
L’hospital es distribueix en 4 edificis destinats a habitacions per malalts en les plantes baixes i 1 edifici destinat a consultes. En les plantes baixes i en les soterrades tribem tota la resta del programa necessari en l’hospital.
El nou hospital de Sant Pau dona resposta a serveis que en l’antic hospital havien quedat obsolets. L’aparició de les noves tecnologies i la necessitat d’unes noves instal•lacions han empenyut la construcció del nou hospital al qual s’accedeix des del carrer de Sant Quintí i des de la Ronda de Dalt, formant façana al nord-est de la parcel•la. Cinc volums de forma rectangular units mitjançant un atri en planta baixa formen aquest nou hospital. La situació del nou hospital, tal com ens va explicar l’arquitecte Esteve Bonell, no segueix el model de distribució de l’antic hospital, però si estableix una relació de visuals des del nou edifici cap als antics edificis modernistes. Així doncs el nou hospital acaba d’ocupar el terreny de la parcel•la que quedava desocupat, fet que permet mantenir la resta d’edificis modernistes i crear un nou equipament en una zona on no hi havia res i que donarà un servei més pròxim a al barri de Guinardó.
L’hospital es distribueix en 4 edificis destinats a habitacions per malalts en les plantes baixes i 1 edifici destinat a consultes. En les plantes baixes i en les soterrades tribem tota la resta del programa necessari en l’hospital.
Lleida, una ciutat bastant més petita que Barcelona, no disposa de cap projecte d’aquesta envergadura, però si d’alguns edificis antic que han sigut restaurats i ampliats, com és l’exemple del Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida. Aquest teatre s’ubica en un antic edifici modernista, antic escorxador de la ciutat, que va ser rehabilitat per l’ajuntament de Lleida l’any 1998. Aquest edifici destinat a les Arts Escèniques alberga també, a part de les dues sales del teatre, una escola bressol “El Rellotge” i el Cafè del Teatre (un espai destinat als concerts de petit format i altres activitats culturals). A més a més el teatre consta d’un tercer espai ubicat a l’antic convent de Santa Teresa.
