No havia estat mai al Parc Central de Nou Barris però n'havia sentit parlar molt bé per la seva capacitat d'absorbir l'activitat del barri, la topografia i deixar respirar la zona connectant-la amb la muntanya. Després de la visita crec que si que ha donat un resultat molt bo pel barri i els seus habitants.
M'agrada el paisatgisme i vaig trobar interessant l'explicació de la Carme Fiol sobre els diversos tipus de vegetació, arbres bàsicament, triats per cada zona de manera que creen un seguit d'espais diferents però que alhora cohesionen tot el parc.
Aquest projecte em recorda quan a La Seu es va fer el Parc de la Valira amb el parc dels Enamorats, tan pels motius com pel resultat final. El municipi de La Seu engloba algun poblet pròxim com és el cas de Castellciutat. Aquest nucli es situa en un turonet separat de La Seu per un pont que travessa el riu Valira. Amb el projecte del Parc de la Valira el que es pretenia era apropar La Seu fins a Castellciutat.
Es va projectar el que és el Parc de la Valira més pròxim a La Seu i el passeig amb el nom de Parc dels Enamorats seguint el riu fins a sota el pont de Castellciutat. Avui en dia el passeig continua per sota el pont fins arribar al Segre.
La vegetació del parc dels enamorats són arbres i arbusts de ribera que han crescut de manera més salvatge però controlada.
En canvi la vegetació del parc de la Valira ha estat molt més projectada oferint diverses zones amb espècies del nostre clima. Amb aquest parc també es juga amb la topografia i es creen alguns miradors que volen per damunt el riu.
Un altre espai públic totalment diferent a aquest però que es va projectar perquè l'eixample de La Seu respirés és la plaça Lleteries. Es tracta d'una plaça en un pati d'illa que ha convertit l'illa en una de les poques illes obertes de l'eixample.
