L'actual Poblenou va passar de ser una zona de camps i cultiu amb vies de sortida i entrada a la ciutat des del nord, a ser una extenció de la ciutat, una part més residual dedicada a les grans fàbriques i xemenies implantades en un nou eixample que s'ha adaptar a les pre-existències. I ara, renovar-se, mirant l'eixample ja construit i edificar de nou. Però la successió de tants usos diferents amb l'implantació d'una malla sobre antics vials produeixen en conjunt una mescla d'époques i interessos.
A l'actualitat, els nous plans urbanístics de la zona contrasten excessivament, fugint de l'edificació industrial al bloc d'habitatges, ja sigui pel front de torres que es vol crear al llarg de l'última Diagonal o per la construcció dels habitatges i parc de Diagonal Mar, una construcció externa a la ciutat. Però el canvi de l'indústria bruta a la nova indústria, més neta, que pugui relacionar-se amb els futurs habitatges.
Ara bé, l'obligació de que la nova arquitectura mantengui part de la història de la ciutat està present en tota la zona. L'excès d'elements a mantenir impedeixen desenvolupar certes arquitectures i alhora, permeten donar noves funcions a les edificacions que ho permeten, disminuïnt els residus generats de la construcció.
En el cas de Manacor, la ciutat ha crecut mínimament, però estirant-se cap als camps, no cap a l'indústria, així, no hi ha hagut el cas de mantenir edificacions de gran tamany, sinó algún molí o edificació antiga, per donar un element més de barri o anexes per a equipaments d'un tamany més gran. Actualment hi ha un pla de l'ajuntament de Manacor i el Consell de Mallorca per dur a terme una rehabilitació.
