El que més m’agrada de Ciutat Vella és la gran varietat de llocs que et sorprenen. Per més que coneguis més o menys el barri, sempre que hi vas et trobes un lloc que no havies vist o que simplement no t’havies parat a mirar. L’estretor de la majoria de carrers combinada amb alguns espais més grans, ja siguin fruit d’expropiacions a l’Església o a veïns, té com a resultat un teixit on no hi te lloc la monotonia. El fet que quasi tot el casc antic sigui peatonal també fa que es pugui gaudir molt més d’ell.
De la fundació romana queden poques coses. El rastre del primer emmurallament, el cardus i el decumadus, a part de les columnes del temple romà d’August, són les coses que avui dia encara podem veure.
Pel que fa a les transformacions sofertes per millorar el barri destacaria la intervenció al voltant del mercat de Santa Caterina, la plaça Allada i Vermell i els edificis del MACBA i el CCCB. Totes han portat polèmica en el seu desenvolupament, però es pot dir que en totes el barri hi ha guanyat bastant.
A Igualada el casc antic es troba rodejant l’Església de Santa Maria, que és l’únic edifici important de la zona. Els carrers son estrets com al casc antic de Barcelona però també hi ha alguns lloc que s’han remodelat per donar més amplitud a certs punts del barri, com la plaça de la Creu.
La Rambla de Sant Isidre és un dels carrers més cèntrics. És el més ample del barri i disposa de bars i terrasses a ambdós costats, cosa que li dóna gran vitalitat a la zona i fa que molta gent hi vagi a passejar o a prendre un gelat a l’estiu.
