La trama de Ciutat Vella és densa, amb carrerons estrets i sempre plens de gent. Els espais públics actuals espongen una mica l’espai. Hi ha dos tipus d’espai públics: els de gran escala com ara la plaça de la Catedral o les petites placetes que trobes tot endinsant-t’hi. Ambdós tenen funcions diferents: un intenta donar amplitud i servei a un equipament i l’altre oxigenar una mica la trama. Penso que tots els tipus són necessaris, tot i que no suficients o si més no, no ben dissenyats. Per exemple, la plaça de la Catedral és massa gran. Es perd el sentit d’estar en el nucli antic de la ciutat. Els límits són tan grans que et dona la sensació d’estar en un lloc poc definit. Per altra banda, les petites placetes estan més delimitades. Et pots sentir en un lloc més acollidor, te’l pots fer més teu.
Tot i així, els espais públics existents són suficients per servir Ciutat Vella i si n’hi hagués de col•locar més, serien de tamany petit, espais més de barri, no tant de ciutat.
Ciutat Vella en comparació amb Esplugues és tot un món diferent. Esplugues pràcticament no té un nucli antic definit. Tot i tenir una sèrie d’espais públics ben adaptats a les necessitats o bé de l’equipament que acompanyen o bé de l’ús que es necessita, aquests no estan relacionats uns amb els altres. Així com a Ciutat Vella pots anar caminant d’un lloc a l’altre, a Esplugues et vas trobant diferents barreres tant arquitectòniques com físiques que t’impedeixen fer un passeig continuo. Una d’aquestes barreres és el carrer Laureà Miró o bé la carretera de Cornellà.
