He nascut a Barcelona i mai havia estat en aquesta part de Collserola. Algun cop havia sentit curiositat, sobretot des que vaig saber que hi havia un pantà, però mai havia tingut les suficients ganes com per agafar un dia i anar-hi. Quan penses en Collserola, penses en la muntanya on hi ha la Torre de comunicacions o el Tibidabo o potser també en un gran parc, però en un parc poc accessible, que queda a l’altra banda de la muntanya i que des de Barcelona no pots “veure”... Collserola no només està separada físicament de la ciutat, sinó psicològicament. La barrera física s’hauria de conservar, ja que si fos superada per l’edificació per exemple, a poc a poc aniria desapareixent aquest entorn vegetal. En canvi, la psicològica s’hauria de superar i la manera seria o bé crear un gran punt més atractiu a la zona, que no quedi com “residual”, o bé donar més facilitats d’accés.
Esplugues també comparteix Collserola amb Barcelona però en aquest cas si que hi arriba l’edificació. Tot i així, hi ha molt poca accessibilitat per la resta dels ciutadans que no hi viuen a prop. La millor manera és anar-hi amb cotxe privat, cosa que no ajuda a incorporar el parc a la vida urbana. En aquest cas, la millor opció seria una bona comunicació via transport públic perquè fos accessible per tothom.
