La forma del projecte respon a l’ús que s’hi desenvolupa. Així doncs, el gran bloc central, d’uns 36.000m2 acull bàsicament l'activitat ambulatòria i els altres quatre blocs ordenats en forma de vano i d’uns 47.000 m2 són destinats a l’hospitalització. A més a més, està situat a la falda de la muntanya on el desnivell comença a ser més acusat. Gràcies a aquesta característica l’edifici s’aixeca com un mirador a Barcelona i al mar i, per tant, rep unes boniques vistes i una bona orientació.
A l’hospital Josep Trueta, en canvi, la distribució és convencional: cada planta està assignada a una àrea on es mesclen visites de dia amb les habitacions d’interns, les sales operatòries, els despatxos mèdics... Els espais, com que responen a un programa heterogeni són més transitats i dificulten una circulació independent entre pacients i personal. Pel que fa a la orientació i les vistes en tenim de tots tipus, ja que l’edifici mira amb les quatre cares. Per tant, trobem sales que miren als quatre punts cardinals i vistes al riu i al bosc i d’altres a la carrera i al pati d’accés.
El contrast entre ambdós equipaments segueix en la forma de situar-se respecte al ciutat. El de Barcelona queda embegut dins de la trama de l’Eixample ocupant la part superior de la gran illa de l’hospital Sant Pau que correspon a nou illes estàndard de Cerdà. Per la seva banda, l’hospital Josep Trueta es troba a dos quilòmetres de la ciutat penjant d’una via important.
