A nivell general, la racionalitat de la malla de l’eixample aporta a la ciutat un creixement basat en l’ordre i la regularitat, una resposta molt adequada des d’un punt de vista global funcional, aspecte que perdura actualment. Té un comportament molt democràtic i igualitari, cada unitat mínima de repetició no pateix cap variació en el seu contingut en tota l’extensió de l’eixample. Aquest fet potencia un ús del seu espai per igual en tota l’extensió de l’eixample. En aquest sentit es podria dir que tanta sistematització del model, no ajuda a l’orientació dels ciutadans dins dels seus espais i crea una monotonia del seu aspecte formal. De fet era una idea que jo mateixa em creia, però un professor d’urbanisme em va fer canviar d’opinió quan va dir que les façanes tenien una gran i diversa riquesa formal, que no n’hi havia cap d’igual, cada una es caracteritza de diferent manera, diferents entrants i sortints, balcons, finestres, tribunes, galeries, colors, ornamentació...
Una altra virtut observable és que la malla és capaç d’absorbir altres elements que l’organitzin, és el cas d’obertures en diagonal tipus Meridiana, Paral.lel, Digaonal... Estableixen una jerarquia dins del sistema viari, que permet una millor organització de les circulacions. Aquestes vies principals (incloses també Gran Via de les Corts Catalanes, Passeig de Gràcia...) amb més metres de secció, poden admetre més tràfic, tenen una circulació més ràpida i són vies que comuniquen amb diferents parts de la ciutat. El carrer tipus de 15m projectat per Cerdà, i a diferència de les vies esmentades anteriorment, donen la mateixa importància al peató i al vehicle (com sabem hi ha un repartiment del 50% per cada una de les parts). Un altre punt que trobo molt interessant és la iniciativa de recuperació dels espais interiors d’illa. Aporten metres de superfície d’espai públic amb un caràcter molt diferent al que es troba a l’eixample, que s’entén com simple viari. Son punts d’inflexió dins el sistema, que augmenten la vialitat.
Girona, tot i ser una ciutat petita i senzilla, és força complexa amb la varietat de teixits urbans que l’han fet créixer. Té el casc antic, conegut com el Call Jueu, a una banda del riu Onyar. Posteriorment es va colonitzar l’altra banda del riu, i és on actualment hi continua un petit exaimple, que és el centre de la ciutat principalment per l’activitat terciaria i econòmica que s’hi desenvolupa. A la perifèria trobem barris més residencials, de vivendes unifamiliars, i petits blocs aïllats com el barri de Montjuïc, Fontajau, Santa Eugènia.... Tenim pobles connectats amb la ciutat, com Salt. Hi ha un campus universitari, ubicat a la muntanya de montilivi i una zona de ciutat Jardí (Barri de Sant Narcís) que es disposa a la ciutat com un petit oasis. Si pares atenció t’adones de com es forma la ciutat, i que la seva morfologia és molt rica.
