L’Eixample actual sota el meu punt de vista, té més inconvenients que virtuts. La seva ortogonalitat permet una bona absorció del transport i també una homogeneïtat que altres trames no poden oferir, però a la vegada ha sigut víctima del seu propi èxit. S’ha construït en les quatre façanes (tenint males orientacions en molts edificis), s’ha sobrepassat el límit d’alçada de les edificacions (donant així un pitjor assolejament als habitatges) i fins i tot, s’ha construït als interiors d’illes perdent tota la gràcia del pla Cerdà.
Avui en dia, les accions que s’estan fent per recuperar interiors d’illa o treure les remuntes o bé eixamplar voreres, fan recuperar l’encant d’un barri que s’havia convertit en monotonia.
Per altra banda, el barri del Gall, el nou eixample d’Esplugues, és totalment diferent al de Barcelona. És un barri totalment residencial, d’edificació baixa ( 3 o 4 plantes) i poca densificació. La trama és quadriculada i no té cap ús més que el de donar servei als habitatges. És un barri que queda arrecerat de tota activitat i no hi ha la necessitat de fer un bon planejament de la distribució del trànsit perquè està comprés entre dues vies vertebradores que ja fan aquest servei.
Avui en dia, les accions que s’estan fent per recuperar interiors d’illa o treure les remuntes o bé eixamplar voreres, fan recuperar l’encant d’un barri que s’havia convertit en monotonia.
Per altra banda, el barri del Gall, el nou eixample d’Esplugues, és totalment diferent al de Barcelona. És un barri totalment residencial, d’edificació baixa ( 3 o 4 plantes) i poca densificació. La trama és quadriculada i no té cap ús més que el de donar servei als habitatges. És un barri que queda arrecerat de tota activitat i no hi ha la necessitat de fer un bon planejament de la distribució del trànsit perquè està comprés entre dues vies vertebradores que ja fan aquest servei.
