L’eixample de Begur podem entendre’l com al creixement puntual dels nuclis de les platges i de les urbanitzacions, ja que el nucli de Begur es troba en un massís que mor arran de mar i es troba actualment edificat en tota la seva extensió. Aquests es troben clarament condicionats per l’orografia i l’escala de les edificacions, generalment vivendes unifamiliars, que provoquen una col•locació sistemàtica de les primeres edificacions a primera línia de mar, després es situaven a tocar de la riera, i per últim començaven a colonitzar la muntanya en sentit ascendent, fins a l’actualitat, que segueixen construint el poc terreny que queda entre la massa forestal i la línia de mar en comptagotes (podriem posar un símil, posar xinxetes allà on encara queda suro).
La Costa Brava està exhaurida i no es pot permetre més presió urbanística. Begur té actualment 3.000 habitants i és un dels centres turístics més importants del Baix Empordà. A l'estiu la població supera els 40.000 habitants i el municipi es converteix en un dels punts més animats del litoral gironí. El creixement demogràfic de la població pròpia del poble és molt lent, pel que no fa necessari planejar un creixement sobtat que comporti la necessitat de construïr un eixample. Les construccions que es poden arribar a realitzar estarien destinades a segones residències, que se situarien a les urbanitzacions que pertanyen al poble, ja sigui a les d’interior o les de les platges.
En el cas de Barcelona, l’eixample va esdevenir d’una altra manera; va sorgir de les necessitats d’allotjar a una població que es trobava en un moment de creixement, i de garantir una sèrie de serveis que tots aquests necessitarien. Contràriament al cas de Begur, es plantegen vialitats principals, es dimensionen unitats d’edificació Tipus, s’escull un patró de creixement i de col•locació correlativa entre unitats...
Existeixen moltes diferències entre l’eixample de Begur i el de Barcelona, principalment provocades per la diferència de caràcter de les poblacions, pero també per la dificultat del terreny de la Costa Brava, que no és tan pla ni tan extens com el de Barcelona.
