martes, 1 de junio de 2010

Relacionar o no relacionar, aquesta és la diferència.

La Vila Olímpimca sempre m'ha semblat una gran intervenció de la ciutat de Barcelona i molt exitosa. Després de la visita de l'altre dia encara m'ho sembla més. Realment crec que el que em de valorar molt positivament d'aquest gran projecte (concretament el d'habitatge de la vila) és que va aconseguir el seu propòsit de tenir un ús i una imatge acord amb la ciutat després de perdre el seu primer ús com a residència per als atletes de les olimpiades. Actualment el barri és un més de la ciutat, integrat perfectament amb les trames urbanes que el rodegen i amb una heterogeneitat interior digne de qualsevol altre barri, tot i que en aquest cas va ser una heterogeneitat buscada, no trobada, i aquí és on hi radica el mèrit. Això fa difícil distingir la part original de la vila utilitzada per als jocs olímpics i les construccions que vingueren després, esborran així un límit amb la resta de la ciutat que hauria sigut un problema o si més no un aspecte molt criticable.
També val a dir que tot i que no vam visitar cap apartament, conec gent que hi viu i els he vist i són de bona qualitat i a més a més molts van ser adjudicats per concurs públic a gent de renda mitja-baixa, cosa molt lloable per part de l'ajuntament.


A São Paulo les operacions urbanístiques de gran embergadura només responen a dues demandes: infraestructures de transport o nous barris de negocis.
Aquestes operacions només tenen en compte millorar la vida econòmica de la ciutat, i no la qualitat de les persones, així trobarem que les grans operacions d'infraestructures, respresentades per les que s'han fet i s'estan fent a les “marginals”, són per descongestionar el trànsit de la ciutat i intentar que no s'acabi colapsan, com molts estudis vaticinen que passarà en pocs anys.


En quant a barris de negocis, la primera gran operació va ser l'Avenida Paulista que durant molts anys va ser el centre de negocis de la ciutat. Quan a mitjans dels anys noranta la Paulista ja no va donar per més es va decidir crear un nou centre de negocis. Per a crear aquest nou centre es van destruir barris cencers i faveles, expulsant a la gent, es van desviar rius i destruir vegetació, tot per crear la Faria Lima, nova referència de la supereconomia brasilera del nou segle.

Es podria considerar que també existeixen grans operacions d'habitatge, però aquestes corresponen sempre a “condominios” de luxe, tancats a l'exterior i amb cap relació amb l'entorn, per la qual cosa no entren en contacte amb la trama urbana, simplement obviant-la.
En quan a la recuperació de relacions ja sigui entre dues parts de la ciutat o amb l'entorn natural no existeix, ja que a São Paulo tot es destrueix i es refà de nou, amb més diners, mai es rehabilita o es recupera res. A part, l'entorn natural ja està tant allunyat del centre que només és ocupat i relacionat amb els barris humils de la perifèria i les faveles.

En conclusió, les relacions entre les parts de São Paulo mai estan treballades, sempre són resultants de processos incontrolats de creixement, sempre són brusques.