Opten per tancar l’illa, posant un límit alineat a la ronda del Guinardó i un altre perpendicular a aquest primer, pero és amb els braços intersticials amb els què es relaciona amb l’edifici antic, agafant amb un d’ells la direcció de l’avinguda principal que vertebrava l’hospital antic.
Es resol també molt be la complexitat que requereix un programa com el d’hospital públic, amb totes les especialitzacions que abarca aquest, i es pot apreciar que ha estat projectat des de la necessitat d’un usuari d’aquest tipus d’equipaments (amb les restriccions que comporta), del visitant del malalt, de la facilitat de recorreguts pels que hi treballen, portant a una organització centralitzadora de tots els accessos als diferents “braços”, i tenint especial cura del tractament de la llum natural, present a la majoria dels espais d’espera.
En el cas de Begur, tractant-se d’un poble de no gaire més de 2.500 habitants, no trobem un centre dedicat a la salut tan gran, ni recentment construït, però bastant a prop es troba l’hospital de Palamós, obra que data de l’any 1986 (en la seva última remodelació). És evident la diferència d’instal•lacions que presenten els dos hospitals, pero la concepció de l’obra també va ser diferent, degut a la diferència entre les dues poblacions, i el nombre de pacients que haurien d’allotjar i atendre a diari. Encara que, en un futur, estaria be que si es fés alguna remodelació i/o millora, es tinguéssin en compte els valors que s’han pres projectant el nou hospital de Sant Pau.
