Caminar pel casc antic de Barcelona sempre està ple de sorpreses, i per molt que hagis passejat per un mateix lloc unes 100 vegades, cada vegada ho veus amb una llum diferent, i descobreixes alguna cosa nova. Algun edifici rehabilitat, algun pati d’un antic palau, un balcó amb els porticons pintats de colors…
Els espais públics projectats a ciutat vella són interessants i la majoria aconsegueixen crear espais vius i característics i són punts de reunió per tots nosaltres. La plaça reial n’és un bon exemple ja que no només resulta atractiva per les seves façanes totalment estudiades, les palmeres perfectament col·locades o la font central, sinó també per la quantitat de bars que han ocupat tots els locals del pòrtic, pels concerts que s’hi fan a la Mercè,però sobretot per la sensació d’estar en un oasis enmig del bullici del casc antic.
Però el que realment representa l’espai públic de ciutat vella són els carrers, igual com per Gràcia podríem dir que són les places o per Sarrià són les terrasses.
Palamós és una ciutat oberta al Mediterrani, amb un port relativament important, al igual que Barcelona, i té un casc antic que és el centre no només històric sinó també vital de la vila. La part més antiga, formada per carrerons en el turó del poble s’ha convertit pràcticament tota en zona peatonal o d’accés restringit per evitar el tràfic rodat. Això ha permès que les botigues treguin totes part del seu repertori al carrer i que la gent passegi pel casc antic quan el sol baixa. Els carrers s’omplen de gent gràcies a l’ambient càlid que proporcionen les antigues construccions barrejades amb antigues capelles, petites places, algun canó que sorprèn en alguna cantonada... Al igual que a Barcelona, a Palamós els carrers són els que captiven als habitants i els visitants.
Els espais públics projectats a ciutat vella són interessants i la majoria aconsegueixen crear espais vius i característics i són punts de reunió per tots nosaltres. La plaça reial n’és un bon exemple ja que no només resulta atractiva per les seves façanes totalment estudiades, les palmeres perfectament col·locades o la font central, sinó també per la quantitat de bars que han ocupat tots els locals del pòrtic, pels concerts que s’hi fan a la Mercè,però sobretot per la sensació d’estar en un oasis enmig del bullici del casc antic.
Però el que realment representa l’espai públic de ciutat vella són els carrers, igual com per Gràcia podríem dir que són les places o per Sarrià són les terrasses.
Palamós és una ciutat oberta al Mediterrani, amb un port relativament important, al igual que Barcelona, i té un casc antic que és el centre no només històric sinó també vital de la vila. La part més antiga, formada per carrerons en el turó del poble s’ha convertit pràcticament tota en zona peatonal o d’accés restringit per evitar el tràfic rodat. Això ha permès que les botigues treguin totes part del seu repertori al carrer i que la gent passegi pel casc antic quan el sol baixa. Els carrers s’omplen de gent gràcies a l’ambient càlid que proporcionen les antigues construccions barrejades amb antigues capelles, petites places, algun canó que sorprèn en alguna cantonada... Al igual que a Barcelona, a Palamós els carrers són els que captiven als habitants i els visitants.
