La ciutat ha provocat al llarg el seu creixement espais intersticials, buits, zones descuidades i sense control… absorbent aquells espais abans perifèrics. D’aquesta manera, la ciutat s’ha anat desenvolupant més enllà d’aquests espais, utilitzant-los o no per a benefici d’aquesta. Però la necessitat d’unir teixits, els fluxos de gent i trànsit, l’estil de vida...han obligat a repensar aquestes zones perquè pertanyin i formin part de la forma urbana implicant en aquest canvi la forma de pensar i de viure de la gent, tant directament com indirectament.
Per tant, actualment aquests espais són molt importants per a la ciutat, ja que la cusen i generen nous espais i recorreguts, els quals la ciutat els hi donarà un ús, una funció... i que d’alguna manera regeneren allò que ho envolta: la part social del barri de forma directe, i la ciutat en si més indirectament.
Plantejar en una ciutat com Barcelona replantejar el port marítim per tenir una nova visió de la ciutat, un front cap al mar que era negat fou obert, generant passejos, places, platges, dics, zones d’esport, zones de descans... és un cas de replantejament de la ciutat des del punt de vista social i urbà. Així, restablien la connexió ciutat - mar, i donaven a la població uns nous recorreguts que abans s’evitaven. O com el cas de Gràcia, on uns espais destinats a aparcaments o a ser descampats, ara són unes places destinades a vianants, que en el seu conjunt han millorat el barri convertint-lo amb un dels llocs preferibles per viure.
Pens que el cas de l’aportació social del barri influeix en aquests projectes, directament o indirectament. En el cas de l’Ateneu Popular de Nou Barris, l’aportació ciutadana va aconseguir canviar d’ús i mantenir un espai que es generava pel barri - districte, lluny de la importància de les administracions. Però abans no era ara, potser actualment el pes de les associacions socials no poden plantar-se, sinó que ara intenten dialogar amb l’administració, encara que no sempre aquesta actua a conseqüència.
En el cas de Manacor, la ciutat es va permetre fer diferents canvis com en zones d’aparcament en superfície, on els cotxes passaren a un segon terme, al aparcament del subsòl, i en la superfície es crearen espais destinats al passeig, a l’estada o al joc amb places i passejos. En un altre cas, la ciutat va absorbir les antigues vies ferroviàries generant un recorregut quasi perimetral al voltant de la ciutat (actualment s’ha prolongat incloent la via de circumval·lació), on es pot passejar i fer esport. Ara el problema està en que volen restablir el tren i la població es nega en tornar a perdre un espai de recorregut per cedir-lo de nou al tren generant un tall a la ciutat.
