domingo, 14 de marzo de 2010

Caminant l'Eixample





L' Eixample és un teixit urbà característic, regit per una geometria, un ordre i unes lleis. L'encert o el desencert de la malla, en part, és per el bon plantejament d'aquesta, unes mides adequades, una previsió d'un viari encertat, i una secció que funciona. I aquest és, el cas de l'Eixample de Barcelona.

L'eixample com a barri funciona. Funciona gràcies a la densitat i a la gran diversitat d'usos que hi trobem, així com l'oferta d'activitats, feina, esbarjo, etc. Un barri on tothom hi té cabuda, gent gran, gent jove, famílies...

Podriem també definir l'eixample de barcelona com el gran barri de les mitgeres. Crec que, a part del xamfrà és el gran tret característic d'aquest. Mitgeres descobertes i nues, que, cegen una part important dels edificis. Crec que és un punt atractiu per poder tractar, igual que la recuperació dels interiors d'illa, que com vam veure, com en el cas de la casa Elizalde, s'intenta recuperar aquest esperit original de l'interior d'illa 'públic', un espai que ara està descuidat, i és un gran pol d'oportunitat per obrir-ho als ciutadans.

Un altre problema de l'Eixample és potser, la falta d'equipaments. S'està intentant dotar als barris dels equipaments que els hi pertoca, però al ser una zona tan poblada la demanda és molt alta, i crec que en falten per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans. Potser algun interior d'illa podria ser susceptible d'acollir algun equipament i potenciar aquest tipus d'espai tan agradable.

Un altre tret característic d'aquest Eixample és la diferència entre la façana que dóna a carrer, molt reglada, clàssica, i cuidada, i la façana d'interior d'illa: domesticada, més descuidada i també amb encant. Les façanes d'interior d'illa s'han convertit amb el reflex de l'ànima de la gent que habita, una façana viscuda i plena d'experiència, més descuidada, i més domèstica, també amb gran arquitectura, més lleugera, galeries, etc.

Si comparo Sitges amb l'eixample de Barcelona, no s'hi troben gaires punts de connexió. Sitges no té creixement en forma urbada d'eixample, sinó que els nous creixements es basen en el creixement en polígon residencial i cases aïllades. S'està apuntant un petit eixample de 4 grans illes al nord de la ciutat, però en comparació amb Barcelona són illes obertes, edificades per dos costats, però la dimensió del teixit és acotat, i de moment està en fase inicial.
Tot i això, veiem com, un bon eixample amb un bon estudi previ és una aposta segura per una ciutat diversa, heterogènia i d'oportunitat.